ELS OBLITS LI'N GUANYEN A L’AMOR...?

ELS OBLITS LI'N GUANYEN
A L’AMOR...?


No és massa tard quan
l’amor hi és...!


Lleva les nostàlgies,
revifa el foc,
encén de nou 
les flamarades,
t’ensenya a viure somrient,
amarat de les il·lusions,
anellat a una ànima
reflectida al teu cor i,
que al mateix temps
incideix amb la teva.


No en veuràs de fumaroles
fosques, sortint-se’n dels
branquillons abrusats,
més bé, tot el contrari.


Les brimarades sempre
creixen i, creixen,
fins arribar a l’eteri,
i, enllà, els hi parla
a les boques de núvols,
arravatant-los secrets
dels quals, només elles,
en són sabedores.



Als pous emblavits,
els ompli de mots
amorosits i, assegut
a sobre del fil violat,
hi espera a la seva
promesa.


L’amor no entén
el llenguatge del temps,
no compren això
de les agulles rodolant
a dintre d’una esfera;
com tampoc,
no hi pot assimilar
qualificatius que hi facin
referències al cansanci
o a les covardies.


Ell, n’és una guspira
que hi vol resplendir
amb més vivacitat;
tot ho vol enllumenar;
no existeixen els paranys
per ell;
ascendir i eixamplar-se
de més brillantor
n’és el que delera;
i, quan més a dalt 
hi munti,
molt i, molt millor.



La soledat, mai no s’hi
va cisellar a sobre d’ell,
com de la mateixa
manera, la paraula: 
<oblit>,
no la trobaràs dedins
del seu diccionari.


Si vols estimar-nos
t’ofereixo
les meves dues mans
ben obertes;
sí vols fugir i,
esborrar-ho tot,
fer com sí no hagués
existit mai l'amor,
n’ets de ben lliure,
però has de saber 
que les estimes,
sí són de veritat,
difícilment, 
voldran tancar
les portalades 
al seu darrere.


Sí algun jorn 
decideixis venir
a pels dos,
que no hi sigui 
des de la mort.






Adela Payá i Prats
            🌾