UNA LLAR DE MIRALLS...!

UNA LLAR DE
MIRALLS...!



La nostra llar:
repiqueteigs d’irrealitats, 
de somnis badats.


Despoblat el fogall 
dels nostres cossos
desgranant-se.
Dos sellons al davant
de les flames a l’hivern,
ens esperava.
A l’estiu, ens banyaríem
a la bassa invisibilitzada
entre els arbusts.


Aquella alcova amb tàlem
de fusta ben gruixuda,
finestró encarat a les 
muntanyes ben frondoses i, 
cels estelats a les nits,
ens xiulava a tothora,
per a que hi anéssim.


El jardí eixarreït, a la casa,
escadusser de flors,
n’era orfe d’unes mans
què li llauraren la terra,
de uns dolls d'aigua
què la reguessin
i, fins i tot, d'uns rellucs
de noves poncelles.



Tot n’era a l’aguait...!


Però cap ni u, no en sabia
què una mà empentada
per les destrals empal·lidides,
i els rasclets bruns
tot ho desfaria, en perjudici
de les estimes;
mentre tu, tot hipnotitzat,
hi vas fer-ne esvoralls
d’allò què ens junyia
amb agulles de pitram.


Als somnis de tot dos,
els vas revestir de palla 
macilenta,
i, aleshores, vas recollir-ne
el que hi va restar de les
escorrialles.



Amb aixada de metall,
les galtones de la terra
maquillaries de molts
lunars enmorenits.



La nostra llar: 
repiqueteigs d’irrealitats, 
de somnis badats.


Ens dissolíem a dintre 
d’aquell retrat: 
dos figures mirant de
front, s’esborrallaven
de mica en mica.
I, aquell estatge forjat amb
les il·lusions extingides,
no hi era ja al lloc,
on se suposava que n’havíem d'hostajar-nos-en.


Qualsevulla cosa es dissipava,
es difuminava.
Se n’havíem fet transparents...!






Adela Payá i Prats
             💧