ESSÈNCIES...!

ESSÈNCIES...!



Em sento cent peus de terra
escarbotant ben a dintre,
oxigenant grums de gleva.


Em sento lluerna de nit,
enllumenant foscúries,
jaspiant de brillants els
rerefons d’atzabeja.


A l’entremig d’ambdues,
hi sóc un minúscul
bri de polsim estel·lar,
que encara desconeix
quin hagi pogut ser
el seu paper a interpretar,
ací a la Terra.


Com també, hi podria dir
que no em sento res i,
alhora, que ho puc ser tot.


Ser llàgrima i, ull plorós;
ser música i, arpegi;
ser pigment i, pinzell;
ser tu i jo, al mateix broll;
ser joia i, tristesa;
ser-hi aquella estranya
què mentre t’estimava
a tu, s’estimava a d’ella;
ser la teva amant i,
la teva sofrent.


Puc abastir-ho tot i,
quedar-me’n ben buida;
dissoldre’m de centelleigs
solars i, dilatar-me’n
d’espurneigs lunars.


Refulgir com estel llumener
i, extinguir-me d’invisibilitats,
Ser jo, a dintre teu, mentre
tu, n’ets, tu, a dintre meu.


I, en aquest ball de ser i,
no ser, ens confonem
amb uns altres
éssers, fins a l’evaporació
de la nostra individualitat.






Adela Payá i Prats
               💞