OFENSES DE LES ESTIMES...!

OFENSES DE LES ESTIMES...!


Hi vaig ser la teva llum
de fanal eclipsat;
la lluna nova, reflectida
als teus llavis;
aqueix record, que mai
no hi podràs aombrar;
el quadre que tots dos
plegats, hi vam pinzellar
amb incrustacions de 
desitjos i, d’esperances;
la font que feia cantarelles
de gotims, al compàs
de les nostres besades.



Aquella melodia que junts
hi vam ballar a la cambra
d’uns dies fugissers;
les nostres riallades 
retrunyint a l’uníson;
els llibres, què em vas
regalimar;
el teu primer poemari,
del qual la meva presència
en va ser rebutjada;
la que va ser-hi empeltada
per una munió de nines
de porcellana;
els nostres passejos
al voltant del meu poble.



Hi vaig ser eixa, a la qui
vas demanar què es casés
amb tu, però que malgrat
les teves promeses, 
cap ni una,
no van ser-ne acomplides;
la que no podia concebre
què aquell home en tingués
tantes cares com les
d’unpolíedre irregular;
la que creient ferventment
amb ell, el va haver de mirar 
de front al seu cor de rocam, 
i, constatar que tot d'un plegat,
hi va ser un immens engany.



Havent-t’ho ofert tot a pler,
hi vaig rebre a canvi un rosari
de rancúnies i, em pregunto
sí n’era necessària aquesta
lliçó maquiavèlica,
dels qui fan ofenses
de les estimes...?     




Adela Payá i Prats 
               💔