PUR TEATRE....!
Li fa una besada, li dóna la mà,
li diu que té una llesta ben grossa
amb noms de dones i, encara
que aferma que s’estima a la seva
companya, li'n posa les banyes
mil vegades mil...
Pobra femella incauta, que ha de suportar-ne tant de pes, per sobre del seu cap.
Amb totes les seves conquestes
s’hi fa el desmenjat, diu que no
el volen i, malgrat que hi sigui mentida, amb aquestes estratagemes a totes
se les enduu al llit..
Sadollat de tants cossos ben diferents, de tots s’hi cansa i, ara malgrat que vell, hi cerca jovencelles, que en parlin
de l’amor lliure.
En són femelles que tanmateix hi tinguin una parella, s’hi donen permís per a jaure’s amb altres còrpores..
Un joc alternatiu a l’amor...!
Però ja tots hi sabem quantes classes de pseudo-amors hi pot haver-ne;
però el pitjor de tot es escriure’n
poemes d’amor que parlin del contrari del què s’hi actua,
o ben bé, fer-se’n l’amorosit i, engalipar a tothom.
No serà addició al sexe i, sí és això, tant costa dir-ho....?
No n'és més senzill dir-ne la veritat, que no pas enjogassar-se’n amb els sentiments dels altres....?
O potser, n’hi ha criatures que
gaudeixin de destrossar cors a dojo....!
És clar, pot tractar-se’n de sàdics....!
No vulgui l’atzar què en torni a creuar amb homes tant deslleials, què per tal de ficar-se’n als tàlems, en facin de declaracions tan mesquines....!
N’és cert, cadascú n’és de ben lliure per a fer-ne el que vulgui.
El què n’és ben nefast, és jugar amb les emocions alienes
i, escriure’n tantes fal·làcies al davant de tothom.
Els seus llibres, abans que res,
n’haurien de afermar que tot n’és
pura invenció,
fingiment en acció,
goig per fer ne malbé,
malaltia del cap,
de la ment i, de l’esperit.
N’hi ha éssers així de
ximplets....!
Adela Payá i Prats
