 |
| IMATGE: www.google.com |
ABOCADA
A LA NIT...
Un rastre de
llums
al cel
enllumenen,
unes més
allunyades
que unes altres;
les més properes,
semblin ser-ne
les més grans...
Me les miro, i et
miro,
i, mentre tu
rius,
dos estrelles, hi
fan
pampallugues
al mateix
temps...
Estàs i no
estàs...!
A recer meu,
m’abraces,
a l’èter,
tentineges...
I, de sobte, un
estel
fugaç, a gran
velocitat
traspassa les
airines;
en demano un
desig
i, tanco els meus
ulls,
en obrir-los, tu,
ets a frec del
meu cos.
En fer-te una
abraçada
de ben grossa,
ja has
desaparegut,
te n'has
difuminat,
i, al firmament,
tot tu, eixamplat
com
una esfera
blavinosa,
inicies la dansa
dels
cossos
celestes...
Rodoles amb
ullades
multicolors, i
tota
la nit et
ressegueixo,
fins que un Sol
amb
colorets
enrojolats,
em fa sabedora,
que
l’aurora n’ha
endinsat
a les seves
capses matinals,
a tots i,
cadascun dels
astres de la
nit...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada