GAIA ENS PARLA...

                LA DEESSA GAIA



                                    

GAIA
ENS PARLA...!



N’hi ha de camins
plens de clots,
on de tant en tant,
s’hi aboquen
rostres apergaminats,
que hi demanen
clemència i, veracitat.


Ulls vidriosos i,
esquarterats,
esclaten en molts
cristalls,
volent recompondre’s
per uns breus instants,
a dintre dels quals,
poder ataüllar entre
les seves conques,
imatges del passat i,
del futur,
on esquelets, fets
a trossos, indignament,
han segut
llançats entre
focs d’artifici
als esbaldrecs del
terregam,
o ben bé, acoltellats
al damunt d’ares
d’alabastre, en honor
als falsos déus.


Vòmits i, escopinades
vol fer-ne la nostra
Terra i, mostrar-nos-en
tot allò, que al centre d’ella
n’és d’ocult i, d'hermètic,
d’enigmàtic i, també
d’esgarrifós.



Ja s’hi nega a ser-ne
un bagul tancat i,
a tothom, vol explicar-li'n
els seus secrets.


La bipolaritat de
qualsevol acte,
tant n’és a fora com
n’és a dintre..


GAIA ens parla:



Tants hostes
a recer meu
i, els humans,
en sou els més
depredats,
i, els més vulnerats,
sense saber-ne
cap ni un, de vosaltres,
els motius de res.


Qualsevulla essència
creada,
en té el dret
de ser assabentada
dels seus orígens,
i, de les seves finalitats,
només pel fet,
d'haver dut l’existència,
a un verger en continua
evolució.    


Gaia, fuig de ser-ne
la nostra carcerera,
engega molts gresols
i, enlluerna cadascun
dels cors dels humans.


Sent compassió
per tots nosaltres i,
ja se n’ha afartat
de suportar,
a sobre d’ella,
les xàvegues i,
els grillons d’uns
éssers força
escalabrats.


No sóc de ningú i,
menys encara,
d'aquells, que de mi
hi vàreu fer
guanys privatius,
donant mort
a unes altres criatures,
que en tenien i tenen
el mateix dret
que tothom.


Hi sóc com un bressol
momentani
per a tots vosaltres,
que un jorn hi sereu i, a
l'altre marxareu,
no per aquells,
qui s'han designats
per ells mateixos,
amos d'aquest món,
tan volàtils i, efímers
com les fulles
groguenques,
quan en arribar la tardor
es desllorigaran
del seu brancam.


Ja n’hi ha prou, diu...!
N’ha arribat l’hora
de les veritats...!





      

Adela Payá i Prats