 |
|
OU
D'ESTRUÇ
|
EL
FENOMEN...
(
Per aquells que tot
ho
agredeixen sense
advertir-ne
el mal que
produeixin
..)
Un ou d’estruç
aquell home-Au
hi va covar...
Un ou tardorenc,
de l’abril a
l’octubre,
on una deixalla
plena de pues
i, d’esvorancs
hi va néixer...
Un eriçó
simulava,
tot envoltat
d’esberlades
teranyines,
amb ulls
esclatats i
vermellons,
afusellats amb
perdigons
de plom..
Al seu musell,
una poncella
verda es
dibuixava;
com una granota
raucava
i, en comptes
d’un nas
li’n creixia un
esbaldrec...
N’era un ser mut,
que mai no hi
parlava,
ni tan sols
llagrimejava;
amb potes de
caiman
i, cervell de
mussol...
De l’abril a
l’octubre
un ou d’estruç
s’hi està
covant..!
El pare en
veure’l
un riure curull
d’incerteses
congriava,
la mare, de plomes
perllongades,
un fugida
esbategava...
Aquell estrany
fenomen
com a insecte,
pel terra,
s’arrossegava.
A la nit, dues
ales desplegava,
baladrejant com
un aucell
nocturn esgarips
distorsionats.
Un ou d’estruç
blasmat
què l’home-Au
niador
hi va trigar tant
i tant en
incubar, ...
Els seus dubtes
i, la seva
tardança un
espècimen
hi van
enllumenar..
Una cosa
indefinible,
entrellucant-se
entre
clofolles de
cocou
de l’abril a
l’octubre...
De gran, a
aquesta
aberració li
brollaven
pel cap,
tentacles de polp,
i, una nit
d’insomni,
d’imprevist, al
pare
se’l menjà,
vomitant
paraules en
llavis
emmudits...
Ara, bocamoll,
parrupeja
tots els mots què
el pare
tancava amb clau
i, forrellat...
D’espant, el
poble n’ha
marxat, tots
escandalitzats
amb galtes
enrojolades
i, amb cossos
esllanguits...
De l’abril a
l’octubre
un ou d’estruç
s’hi està
covant...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada