ALCOI, PLOU
I NEVA...
Al meu poble, com
diu
la cançó: plou i
neva,
i, a més a més,
sense
parar;
els carrers tots
llueixen
de blanc, mentre
els nens
sempre plens de
vida,
ens recorden com hem
de
gaudir de la neu i, com
nosaltres ho
fèiem,
quan n’érem de ben menuts...
Jo vull ser
xicoteta
i, jugar amb
vosaltres,
fer boles de neu
ben grans
i,
enjogassar-me'n com abans.
També vull
gitar-me
a sobre d’un
tàlem ben
tou i, flonjo i,
fer-ne
voltes i, més
voltes,
rodolar pels
llençols albins,
com sí fos un
baló...
Dissenyar ninots
de ben grossos
amb el seu
barret, la seva
bufanda i,
aquells grans botons
a sobre de la
seva panxa..
I, en acabar
fer-li'n una gran
abraçada i
desfer-me’n
amb ell....!
Avui, vull ser
una noieta
de ben petitona,....
feu-me
un lloc a recer
vostre,
menudalla,...!
jo també vull
esplaiar-me
i, llançar-vos un
munt de volves
força
blanquinoses...!
Una fada de nivi,
amb la seva vareta màgica,
en
infant m’ha convertit i,
ara jugo i, jugo
amb molta
il·lusió,
faig tot el que
no me n’atrevia
a fer, quan n’era
de ben gran...
Què tal,
.....goja de cotò-en-pèl,
sí em deixes així
per un període
de temps ben
llarg....Vull tornar
a sentir-me’n com
quan n’era
una nena i, sabia
delectar-me’n
amb tots els
divertiments..!
Allà va ...!
Comença el
llançament...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada