MALÈVOL...

FOTOGRAFIA:
NATHAN WIRTH



                                     

MALÈVOL...!

De sobte, tot hi va canviar,
com ho fa un cel solellat
per un altre de nuvolat,
amb els seus colors platejats
i, el seu plugim espargint-se
per tot arreu.

Amb paraules ben mudes
i, sense cap mena d’explicació,
les suposades volences
com aucells emprenent el
seu vol, hi van ser afusellades
contra el mur de les airines
amb escopetes de metall,
mentre aquell emmascarat de
les estimes, tot ho volia quallat
de rovells i, de mort.

Presumint de les absències
ja dissipades, el seu vestit
de colonitzador s’hi va posar
a sobre d’ell,
i, s’hi va capficar per
aombrar-ho tot d’aigües
empudeïdes, tenyides d’obagues
i, d’onades engalanades de
clàmides tenebroses.

Tot allò, que refulgia de llum
i, d’amorositat, a aquell ésser,
li empentava a arrasar-ho
i, a deixar-ho transformat
en un estol de cendres
volatilitzades.

Amb tanta destrucció escomesa,
a recer, d’aquesta criatura,
una nit de pleniluni amb estels
besllumant pel damunt de la seva
capissola, força desorientada,
tres corbs de negre fumejats,
amb ells, se’l varen endur,
fent-li promeses d’immortalitat
a canvi, de les seves males
trapelleries en bellugor.

Un submís al servei de la malvestat;
un addicte de les perversitats;
un ham proveït d’esquer per atreure als il·lusos i, als innocents.

Un trist paperet a la vida,
del qui no hi cal ni anomenar,
de tanta llàstima, que hi pot fer-nos...!

Un cor fet de peces de trencaclosques,
on cap ni un retall, poden ser acoblats.


De vegades, aquells que viuen a la
foscor, deliren per propagar-la
al seu entorn.

No cavil·lin que fent un esvoranc,
podrien aconseguir que la llum
els traspassés de daltabaix
i, què per sempre, pogueren lluir
de moltes luminiscències.








Adela Payá i Prats