ANANT A LA DERIVA...

               ALFRED STEVENS
                   ( 1823-1906 )
          " Adéus a vora de mar "



                                     

                                  

ANANT
A LA DERIVA...!

Sense rumb, ni destí,
amb brúixola estavellada,
en fa recorreguts
a sobre de les aigües
salabroses.

Jorns emplenats de Sol i,
de nuvolades,
de pluges i, de tempestes,
inciten a un vaixell de vela,
a voler-se’n embolicar
al dessota de l’oceà.


Una nit, els fars envermellits,
li assenyalen què n’és a prop,
d’arribar a terres desconegudes.


Amb ulls de solitud, s’encamina
a fer-ne descobriments d’allò
que ja no li commou.


Massa temps vivint entre
les desconeixences,
i, entre allò
què encara que li sigui
alien, la sorprendrà, potser,
i, inevitablement,
la faran sentir-se'n

més a soles que mai.

Bellugueigs d’una vida,
mai aquietada,
amb cos impregnat
pel salobre cristal·lí,
què als porus de la seva pell,
tot ho inscriuran
de missatges emblavits.


Peus a terra,
embarcació ancorada,
uns nous misteris n’haurà
d’esbrinar,
mapes novells cartografiarà.


Estudis geogràfics
d’una ànima, que no assolirà
trobar-ne un lloc de descans,
on poder asserenar- se.


Les seves energies minven
a mesura que el temps
va fent-ne un munt de 

tombarelles.


El seu assossec més enllà
de la mar i, dels cels,
més amunt de les muntanyes,
vol transcendir els colors
blavencs i, fer-ne inspeccions
d’unes altres cromacitats,

d'unes emocions dispars.






Adela Payá i Prats
               🦋