CONTRA- DICCIONS...

LLUNA CREIXENT

LLUNA DECREIXENT

CONTRA-
DICCIONS...!


Una taula menuda i,
ben rodona
els acollia en un mes 
estiuenc.


Quatre mans,
s’enredaven
amb paraules mudes;
quatre ulls,
s’hi enganxaven i,
de tan en tant, 
s’hi intercanviaven.


Ara, ella, en tenia
un ull verd
i, un altre marró,
a d’ell, li ocorria 
el mateix.


Caminaven pels 
carrerons
agafats dels seus 
cossos,
amb braços que 
s’estiregassaven
fins abastir còrpores 
abaltides.


S’hi varen fer 
promeses,
que al llarg del temps,
quedaren incomplides,
i, mentre ella, 
dibuixava
camins d’encontres,
ell, s’hi va inclinar 
per fer-ne
exploracions 
en uns altres
paratges...


El poble d’ella, 
s’hi va reblir amb
les obagues, 
que aquell home,
sense voler-ho, 
hi va abandonar;
al poble d’ell, tothom 
hi va acudir
menys ella,
l’havien barrada
la  estança.


De les muralles 
del castell,
un cos de dona
hi penjava, 
camí de les
exèquies.


Una taula menuda i, 
ben rodona
els acollia en un mes 
estiuenc,
va ser l’inici d’un
acabament
que ella no sospitava, 
però que ell
ja ho havia programat.


Lluita d’energies 
contradictòries,
la llum i, la foscor 
enfrontant-se
cara a cara..


Estat antagònic...!


Una lluna lluint 
del seu abrigall
bicolor, on la llum
tot ho cobriria
o pel contrari, 
les ombres tot ho
enfosquirien.


Ell, s’hi va engalanar
amb jupetí i llacet
de coloraines;
ella, ho va fer amb 
gramalles
aqüíferes.






Adela Payá i Prats
            🎩👚