 |
|
SEPARATS
PER DUES BUTLLOFES
|
EL NOSTRE
ENFILALL
N’ÉS
MORT...
Ja no has de
preocupar-te
de res...!
Uns <elfs>
amb ales
al seu darrere,
al cel han
muntat...
Ara mateix,
amb estisores de
plata,
estan retallant a
trossets
de ben menudets,
el nostre
fil,
tanmateix, abillat
amb els seus
enagos
endolats.
Totes les
comarques
per on travessava
el nostre
enfilall,
s’han engalanades
de foscor, fins i
tot,
les
oliveres,
els camps de
blat,
els tarongers,
les flors de
carxofera,
les espigues
d’arròs
i, l’avi garrofer,
han fet
l’esforç
hui per hui,
de acolorir-se’n
de carbonissa...
Els trams de ben
complicats,
pels quals, no
n'han pogut
fer córrer les
tisores,
els hi han botat
foc...
Tothom alça el
seu esguard
entre flamarades
i,
llàgrimes,
barrejant-se...
N’estiguis
tranquil,
ja no n’has de
patir més,
a partir
d’avui,
nou de gener,
celebrarem el seu
òbit...
N’estem de dol,
tots
hem defallit una
mica...
A tu i, a mi, els
<elfs>,
ens han endinsat
a l’interior de
dues butllofes
per separat...
La teva, on tu n’ets,
transita a les
profunditats
de l’oceà,.....
la meva,
s’enlaira pels
firmaments
més enllà, del
que coneixem.
Ens han fet un
sortilegi
per a que mai més
no
s’hi trobem en
cap lloc
de l’Univers...
Tan sols ens
deixen
un dia a l’any:
el nou de gener,
per a recordar el
que hi
vam crear junts
i,
el que al mateix
temps,
hi vam desfer,
tots dos plegats,
sense tenir-ne
cap tipus
de
consideració...
Tots tres n’hem
sucumbit...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada