UNA CRIATURA AMAGADISSA...

www..pinterest .com
" Eriçons de dents de lleó "

UNA CRIATURA
AMAGADISSA...!

S’hi va amagar,
tot acovardit,
sota la closca de cargol
que en portava
al seu damunt.Tota ella n’era llaurada per espirals de molts colors, d’on tothom quedava hipnotitzat, i, en seguir el rastre de les línies, no hi havia pas cap ni un, que no s’hi salvés de caure’sal terra ben atordit.

Hi va escollir, aombrar- s'hi com
un bolet a l'obaga d’un gran
arbre, emplenat de foscor
i, tot humitejat.

Li costava acceptar què
en ser-hi arrencat del sòl
en perdria la seva vida.

Però a soles se sentia millor,
encara que n’hagués de gaudir
d’una vida més escurçada.

Tenia temença per
expressar-se'n
de sentiments i, deia i,
 actuava  el contrari del que
s’hi ajaçava
a dintre del seu cor,
sols què ell, no ho sabia,
i, tan embolicat n’era
que s’hi va enganxar entre
pues d’eriçó i, fils de núvols,
assemblant-s’hi a les flors
de dents de lleó.

Ara, rodolava entre el cel
i, la terra, no sabent quina
cosa n’era.

Aquest estat, potser
fos el pitjor de tots,
perquè un, no s’hi podia
identificar amb res.

Trasbalsat pels enrenous,
qualsevol esdeveniment
el feia eclipsar-se'n
per un caramull d’incerteses i,
per una tirallonga de
confusions.





Adela Payá i Prats