MERAVELLES...

     
          PLUJA EN EL DESERT




                                

MERAVELLES...!



A les llacunes blanques
del cel, ens hi hem abocat,
amb ales d’àligues.


Els nostres flascons
els hem omplit
amb el devessall
de les aigües refulgents i,
en beure-les,
ens hem vist nedant
a sobre de l’èter,
esmenat en núvols
esponjosos.




Als llocs més secs i,
desèrtics,
ens hem acaramullat,
on ningú no ens hi esperava.




N’hem diluviat durant
dies i setmanes
al capdamunt de les dunes
arrodonides,
ho hem fet, a poc a poc,
vencent les tempestes
del sorralenc,
i, amb la dolça esperança
de tornar a veure brollar:
a la rosa del desert,
als cactus,
a les palmeres i,
a tantes i, tantes criatures.



Només volíem gaudir,
de bell nou, d’aquells vergers
esplèndids, què en el passat,
a la terra exalçaven.



Avui, missatgers 
de les pluges,
ensinistradors de la 
climatologia,
ens hem capficat
per endur el
líquid transparent,
a tots aquells paratges,
que malauradament,
escassejaven d’ell.



És el què té, viure
arraulida
arran d’un ser 
amb plomatges
lumínics i, tornassolats.









Adela Payá i Prats