FUGACITAT...

 

UN BRINDIS

                                

FUGACITAT...!

Dues copes s’alcen,
tentinegen,
en colpejar-se una contra
l’altra....

Cadascú hi demana un desig;
dues glopades a l’uníson;
glaçons de gel hi suren a sobre
de l’escuma;
un petó als llavis dels dos
segellen bombolles de xampany,
què els hi duen a iniciar el seu
ball de començament de l’any
més vell.

Adés, al dessota d’un cel estrellat
s’hi acaronen a sobre de la gespa,
escampen les seves energies
amorosides, al voltant de la Terra;
el seu neguit, demanat unes hores
abans, se n’ha acomplit
i, encara que no sabien
que n’era el mateix,
es complauen d’haver-ne desitjat
un encís que els lliga en aquest
precís instant, a un sol cos i,
a una sola ànima.

Aquest any nou, però més vellard,
se n’ha instaurat a dintre d’ells,
celebrant-se des del seu primer jorn.

Els seus quatre ulls, llueixin
de noves pampallugues.
Uns centelleigs, la lluna
els ha rampinyat per tal
d’engalanar la part més enfosquida
del seu vestidet.

De lluentons daurats refulgia,
i, en abocar-se el Sol per les
serralades,
a la lluna sorneguera,
li n’ha arrencat els seus feixos
d’ambre arravatats als amants.

Ara, a sobre de les vidrieres,
l’astre Sol, els hi retorna als
dos enamorats...què en albirar
tantes lluminàries, s’hi desvetllen
entre abraçades deleroses.





Adela Payá i Prats