 |
| IMATGE: WWW:GOOGLE.COM |
POTSER, HI SOM
MIRALLS...?
Hagués volgut
estar-me’n a
recer teu;
m’hagués delectat
per
escoltar-ne tota
la música,
arraulida als
teus braços;
no m’hauria
cansat
mai, de
acaronar-te’n
tot sencer, de
daltabaix;
hauria viatjat
amb tu
envers totes les
aurores i,
tots els
crepuscles;
vers tots els
escarpats
i, tots els
deserts;
hagués gaudit de
barallar-me amb
tu i, de
fer-ne les paus
tot de seguit.
Haguéssim pogut
compartir tots
els poemaris,
tots els records,
totes les nostres
vivències,
fins i tot,
hagués fet
l’impossible per
fer pujar
el nostre amor,
esglaons amunt
fins les
nuvolades més
altívoles;
i, tu, que tan
sols, en un dia,
en un únic jorn,
sense paraules,
sense cap tipus
de compassió,
sense cap lligam
de tendresa,
t’hi vas envoltar
de contraforts
per temença a les
veritats.
Quin esglai,
quin calfred...!
que pot produir
aquestes
contradiccions de
dues
essències
vivents, on una
es complau per
estimar
de tot cor i,
l’altra per
anar-hi esbargint
escorrialles de
rancúnies,
amb arrels ben aprofundides...
Em pregunto quina
classe
de monstre puc embolcallar
a dintre meu, al
qui
inexplicablement
sembli ser, que li
vas agradar
una mica....!
Ara, n’hauré
d’enderrocar-lo...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada