L’ASTRE SOL...

Representación de Kepler-34b
dos Soles, parecidos al nuestro,
iluminan su firmamento.



                                           

L’ASTRE SOL...!

El Sol, n’és el meu consol,
en amagar-se, donant pas
a les dalmàtiques argentades,
el trobo molt a faltar.

A l’hivern hi munto
als cimalls més hissats
per a trobar-me'n amb ell.

En un lloc arraconat,
en no veure’m ningú,
m’ajaço a sobre del rocam,
em llevo la roba fins al
punt de no sentir-ne fred
i, rebo al meu estimat astre,
a sobre del meu cos, mig nu,
amb ànsies d’escalfar-me’n
una mica.

Un matí que no n’era
borratxa i, menys encara
drogada, hi vaig ataüllar
dos Sols,
després en vaig fer sabedora
que n’era degut a un fenòmen
atmosfèric.

Aquell jorn, en jeure a sobre
del roquissar, en qüestions
de segons, els dos Sols, en van
fer treure a l’instant escorrialles
d’esberles transparents.

Les galtes força enrojolades,
en van fer de mirall
als dos estels enjogassats.

Durant un dia sencer,
malgrat les baixes
temperatures, força engelabrides,
la meva còrpora resplendia
de perles diamantines;
per on trepitjava, tot ho brusia,
i, s’enllumenava d’espurnes
daurades.

Em sentia com una estrella què
per on calcigava, tot ho caldejava.
Me n’havia convertit, de sobte,
en un ésser radioactiu...?





Adela Payá i Prats