AMIC DE L’ÀNIMA...

         PINTORA: MARIA WAYE



                                      

AMIC DE L’ÀNIMA...!


Has vingut per mi,
amic de les savieses i,
de les veritats,
i, t’has atrevit a eixugar
les meves llàgrimes del
passat.


Afegeixes una
frase que hi va dir:
en Gabriel García Márquez:


“ Cap ni una persona mereix
les teves llàgrimes i, qui se les
mereix no et farà plorar “


M’has posat l’abrigall com
si fos una nena de ben petitona,
i, hem sortit a fer-nos
un cafè....encarats a sotavent.


Ara com un bon amic,
agafant-me de les mans
em sermoneges:


“Aquest home amb un cor
tan corrugat, no li toca haver
de tenir-te al seu costat.


Has de continuar amb la teva
vida i, acomodar un lloc
al teu cor, on arrecerar
a aquest succedani de l’amor.


Aquest fingidor, mai no et va
estimar, escombra’l del teu
camí i, seguim tu i jo, el nostre
trajecte junts...”


En acabar les teves paraules
de ben dolces i, sinceres,
ens hem nuat les nostres
xiruques i, hem fet un
tomb per les serralades.


Ja ha desaparegut aquest
neguit què aleshores, no em
deixava ni respirar.


Em recullo al fons dels teus
ulls marins i,
irremeiablement,
els teus onatges em bressolen
amb molta delicadesa;
tots dos plegats, naveguem
a sobre del mateix oceà.


Gràcies per haver-hi arribat
a la meva vida, mentre tu
m’esmentes:

gràcies per haver-ne
tingut de cara el vent de
Meltemi, a les nits gregues,
què a tots dos,
ens hi va fer trobadissos
en el mateix indret.







Adela Payá i Prats