UNA MATEIXA
RESPLENDOR...!
M’has fet rellucar de dintre dels
teus ulls, com una nova poncella;
has abaltit els meus mals sons
i, amb reflexos irisats,
m’has menat a la sortida de les
aurores.
Tota enllumenada pels teus raigs
garapinyats, reneixo a un món
de lluentor, on tot n’és banyat
pels encisos de les teves llambregades.
Hem viatjat tots dos arraulits,
a les valls què a tothom cobreix
d’amanyacs i, de carantoines;
enllà, no en tenen cabuda
els turments ni els sofriments,
tot llueix d’amorositat i, d’harmonia,
com un plagi de mort
assuaujat per les tendreses.
Hem cisellat les nostres còrpores
al fons de les nostres ullades;
de llavors ença, que habitem
temples concatenats, fent eclosió
dels calzes, què en qüestió de segons, s’hi arraconen al sotabosc com aljubs,
fent d’arreplecs a les aigües dolces.
Plovisqueigs d’aigua salabrosa
ens acull a tots dos plegats,
en el mateix safareig,
on regalims d’estimes, que cap dels dos, no ignoràvem, s'ajacen a sobre
del nostre receptacle,
en tantes volences besllumant-s'hi.
Al fons del nostre esguard,
ens reflectim els dos, ens contemplem dolçament, fent-nos d’espill a l’uníson.....Ara hi som
l’anvers i, el revers d’un sol mirall.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada