IMATGE: www.google.com |
UN RECORD
ESTIUENC....
A vora de
mar,
a sobre
del sorralenc,
n’hem
inscrit
dues
paraules:
n’eren els
nostres noms,
un, al
costat de l’altre i,
hem
esperat amb ànsia,
que
vingués aquella ona
majestuosa,
tota
encimbellada,
què en un
no res,
n'ha
desdibuixat els nostres
substantius
propis..
Malgrat
els esborralls,
avui,
durant un temps
precís,
les nostres petjades,
han brodat
el sabulós
amb les sanefes
dels
nostres dits,
fent-li
cosquerelles als
grànuls de
miralls,
què amb
molt de deler,
han gravat
a dintre d’ells,
dues
essències cristal·lines..
En tornar
a fer el mateix
recorregut,
aquella platja,
ja n’era
sabedora
de qui
n'érem nosaltres dos,
i, se'n
recordava
amb
somriure rocambolesc
dels
nostres cossos nus i,
engalzats,
quan a
sobre d’ella, ens
estimàvem
com ho fa
l’onatge
en fer-li besades
al
sorramoll....
Adela Payá
i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada