VI " EL TREPAT "
NO HI TORNIS MÉS...!
No vull aquest regal teu:
una capsa amb ampolles de vi,
que repetitivament
declaren agraïments per
actes escomesos a sobre
de les escorfes.
No desitjo un amor capbussat
a l’interior d’ampolles,
on un raïm d’antany, n’ha segut
liquat per a fer-ne explosió
de bombolles, al fons, dels qui
tot ho barregen amb el que
no n’és..
No vull ser-ne una calcomania
de més, als teus terrenys
marcits d’impureses.
Faràs bé en marxar per sempre
i, no regressar-hi de nou,
a la meva vida..
Agafa aquests flascons
aromatitzats,
i, comença a beure-te’ls
un rere l’altre,
quan n’estiguis ben borratxo
balla a la sortida de l’aurora,
i, cobreix-te del rou
de la matinada;
sí la lluna vol acollir-te,
conta-li totes les teves
subtileses,
potser, ella, t’entengui.
No vull aquest regal teu,
cap ni un;
els llibres què em vas regalimar,
ja convertits en cendra hi són,
oregen a recer dels ventijols.
Tot és fos,...!
Ja res no hi queda...
Les enganyifes
amb el transcurs del temps
es dissolen i, els autors d’aquests
actes, acaben emmusteint-se.
Èlitres plagiats d’ales d’aucells
brollen a sobre dels cossos falsejats
i, aleshores, en iniciar el seu vol
s’estavellen de bocaterrosa
contra les llambordes.
Enduu-te aquest present,
res em deus, res ens devem
i, si us plau:
No hi tornis més,...!
Vés-te’n ben lluny,...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada