DOLÇOS XARRUPEIGS....

       
        DONA NUA MENJANT RAÏM



                                          

DOLÇOS
XARRUPEIGS....!


S’ompli els llavis de raïm
acabat d’arrencar dels ceps;
li regalla dolçament,
pel seu coll estiregassat;
gota a gota, va davallant-li
fins arribar a la seva sina,
i, es cobreix la seva pell bruna
tota esgarrapada
pels branquillons punxeruts
amb glasses blanquinoses;
en adonar-se, uns ulls negres
de carabrú, la escodrinyen
de dalt a baix.



Segueix fent arreplecs de molts
sanglots, què als cistells 
de vímet els hi va acotxant,
mentre un home bocamoll
li’n treu la seva llengua
amb bellugueigs de picarol.



Tota enfeinada, capficada
a la seva tasca,
no n’és conscient que una
obaga de fosca nit,
al dessota del seu vestit
transparent, se li ha ficat,
fent-li cosquerelles a la seva
pell de codonyat.



Trasbalsada per un caramull
de moixaines s’hi deixa anar
fent i, en entrellucar-se
tota despullada, al dessota
d’una olivera, no recorda
com ha anat a parar enllà.




Una òliba,
a sobre del brancam,
li cantusseja, 
abrigallant-la
amb els seus 
plomatges..


En esparpillar-se, 
al seu recer,
un home corpulent 
amb ulls d’atzabeja, 
tot el seu cos femení
enllardona amb suc
de raïmades dolces,
mentre les seves mans 
de mascle fornit, 
el cosset de la muller,
empastifa, des del cap
fins els peus.


Ell, se la mira i, es complau,
ella, se’l mira i, es delecta,
i, amb els seus llambrots
molsuts,
de les seves dues escultures
desabillades,
s’assedeguen fins a quedar-ne
ben sadollats;
ara, tots dos plegats, hi són de
ben mullats, ....una dolça pluja
els cobreix amb esguits d’ullades
glauques.






Adela Payá i Prats