UN CANT D’AMOR PER TOTS VOSALTRES...

ELL, VINGUT D'UN ESTEL

                                  

UN CANT D’AMOR
PER TOTS VOSALTRES...!



No hi va ser senzill,
i, menys encara plaent,
haver-ne de veure com
s’hi marcia un ésser humà,
sense cap possibilitat
de tornar a esclatar a la vida.


N’era de ben jove, només
en tenia quaranta set anys,
quan les Moires hi van
venir a recollir-lo.


I, tanmateix, les hi vaig suplicar
què en tinguessin compassió,
elles, van fer esclafir el seu riure
a trio, de tres boques plenes
d’un garbuix de riallades.


Em vaig voler intercanviar
per ell, ....No ho podia assolir,
i, d’una estrebada, em tombaren
al damunt d’un selló:


“A tu, no et toca encara...”


Vaig pensar, que no n’hi
havia de pietat en aquest
món..!



Anys de llàgrimes,
de turments,
de desesperació,
d’estar a punt
de ser-ne reclosa
a la casa dels bojos,
i, després de tant 
de dolor hi
van arribar les
queixes de tothom..


N’estic viva, he pogut
sortir-me’n
de dintre de l’ou de les
tristeses,
què no ho veieu, ...!


Què voleu ara de mi,
sí l’única cosa que n’he
fet, ha segut estimar-vos
a tots vosaltres de debò,
des de tostemps...?


Aquests clams vostres,
sense cap trellat,
d’on us brollen fills
del meu cor.


Aquest home, el vostre pare, n’estava ben malalt,
tenia un invasor a dintre del
seu cervell.
No n’era ell, s’hi va
transformar,
però avui, vull dir-vos
què us estimava de tot cor...!


Haureu de perdonar-li'n
les seves extravagàncies,
potser, no ho va
saber fer millor, del que ell,
hagués volgut fer-ho...!



Us volia amb tota la seva 
ànima i, amb tota la seva 
capissola prou malaltissa.


És el vostre pare, ací a la Terra,
malgrat què ja fa uns anys que ell
hi va marxar..


Hi vàreu néixer tots vosaltres,
fruit de l’amor...
No ho oblideu pas...!
Ningú no n'és perfecte....!


Ell, avui, vingut d’un estel,
us volia donar aquest
missatge...!


Ha passat dos jorns
amb nosaltres, entretenint-se
amb la neu,
ja sabeu, com li agradava això...!






Adela Payá i Prats