ELIXIR DE LA JOVENTUT....

            MARIÀ FORTUNY
                 ( 1838-1874 )
            " Vell Nu Al Sol "



                                   

ELIXIR DE LA
JOVENTUT...!



Què curiós, que pel fet de no
ser-ne tan jove, ja hi siguis
mereixedora dels oprobis
i, de les paraules malmeses;
què per no haver-ne de lluir
d’un cos jovenívol,
alguns et retirin la seva amistat
i, no s’hi atreveixin a mirar
més enllà, d’un cos i, d’unes
escorces.


Em pregunto per què això
només ho patim les dones
i, no pas els mascles...?


Potser, la nostra freqüència
vibratòria n’és tan diferent...?


Què trist haver-hi de conviure
amb uns quants homes
tan primitius, quan el que
més t’agradaria és ser-hi
a recer d’uns companys
i, no pas d’uns cavernaris.




N’ets preciosa ....perquè
tu n’ets més jove i, 
aquella d’enllà,
no ho és, perquè 
aleshores,.
n’és de més gran...!


Quantes coses absurdes
en aquest el nostre món,
què tan sols, hi fa exaltacions
de tot allò, que resplendeix
de jovença.


Potser, encara, alguns, no han
après a clissar molt més lluny
de les  pellofes...!


Una societat foradada i,
absent de profunditats,
on ja les ànimes
de tan espantadisses que hi són,
s’allunyen més, dels qui tot
ho cenyeixin de frugalitats.


Només desitjo què tots aquells
que hi tinguin la sort d'arribar
a vells, no els facin 
un cop de peu,
pel fet de ser-ne tan anyencs,
o que almenys,
s'hi esforcin per trobar
l'elixir de l’eterna joventut,
per tal de no sentir-se’n
força humiliats..


Més tard o més d’hora, 
a tothom li arriba el seu 
període de la invisibilitat...!







Adela Payá i Prats