 |
|
GESSAMÍ
ESGROGUEÏT
|
LES FLORS
ENS
ALERTEN...
Has sabut que no
en volia
de flors marcides
ni emmusteïdes,
encara menys que
estiguessin
desarrelades...
Aquest cossiol,
coberta
de les flors
blanquinoses:
ens mostra un
gessamí
lluint amb aromes
embriagadores..
dia rere dia,
en treu de noves
poncelles..
Les nostres
estimes,
guarnides de
petalines nívies,
ara, al balcó
exposades
de llum incidint
a sobre d’elles,
ens fa la
impressió d’estar
clissant-les com
si fossin
papallones,
desplegant
les seves ales
motejades...
I, ens fem un
somriure per haver-ne
gaudit de la
mateixa al·lucinació...!
El que en sentim
ara d’innocent
i, de cristal·lí, ens complau
per poder-ho
estendre
al nostre voltant,
i, ens entossudim
per posar l’accent
a sobre de les
nostres querences...
Per sí de cas,
n’apareixen els
faedors dels
paranys,
fent-s’hi passar
per bojos ensucrats,
ens hem fet
sargir dues cuirasses
que expel·leixen qualsevulla
malvestat...
L’amor com
qualsevol sentiment
benaurat i elevat,
no precisa de
demostracions
dantesques, ni de
màscares
eixelebrades,
hi sap descollar
al capdamunt
dels cervells
embogits,
què amb torrossos
de sucre,
tot ho volen
transgredir.....
Al davant dels
perills,
les florades ens
adverteixen
dels canvis de
tonalitat
a les seves
corol.les resplendents,
en fer-nos
sabedors
de l’arribada
dels sabotejadors.
En lloc de excel·lir-se’n
de blanc, han
ideat guarnir-se
amb les
cromacitats esgrogueïdes
dels teus
cabells...cavaller de les
savieses i, de
les veritats...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada