D’ALES
OPOSADES...
No voldràs
instaurar
normes a la meva
vida…?
La meva ànima ja en
té
les seves inscrites
al seu cos de
neules,
encara que no
coincideixin
amb les teves...
No t’amoïnis si
segueixo
les meves i, no
pas les teves..
Tu, n’has de
continuar amb
les teves lleis,
tanmateix, a mi
no em ressonin
gens ni mica
i a tu, tampoc et
diguin cap
cosa, les
meves...
La meva amistat
sempre la
tindràs, malgrat
que els dos
ja em som
sabedors
què en tenim un
munt
de
discrepàncies....
Ni un ni l’altre som
millors,
tan sols, hi som
distints...!
Per por a
perdre’m no n’has
de renunciar als
dictats
de la teva ànima,
ho comprenc...!
ho comprenem...!
Podem andarejar
junts pels
camins,
respectant-nos
les nostres
polaritats...
A dos flames
bessones
no sempre els
uneix
els mateixos codis
de vida...!
Si volem
resseguir la mateixa
tresquera,
agafats de les nostres
mans, tant tu com
jo,
n’haurem
d’ensenyar-nos
a venerar les
nostres
dissemblances....
I, si no ho fem n’haurem
de prendre les nostres regnes
per senderols força
oposats.
Encara així,
n’hem après que dos
criatures poden
estimar-se
de tot cor,
essent els pols contraris
d’un imant....Una
lliçó plena
de molts
encanteris...!
També ens n’hem
instruït
dels nostres vols...Un, fa
batre
les seves ales, a les nits,
i, l’altre, ho fa
de matinada...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada