DESTROSSES DEL NOSTRE
FIL VIOLAT....!
Aquest fil violat, que entre
els dos el vam crear,
vas voler-lo dissimular
amb trajectes de les nostres
comarques...
Però només ens pertanyia
a tu i a mi..
A les nits, sempre a les nits,
s’asseiem a sobre d’ell i,
aleshores, jo em pensava
que tu, n’eres un home bo.
Però el nostre enfilall va
començar a parlar-ne i, em
relatava el què tu hi amagaves
amb tant de recel..
Va debutar esquarterant-se
a poc a poc.
Fil rere fil, hi va iniciar
el seu camí de desteixir-se’n
lentament,
fins i tot, a pleret, va perdre
els seus colors que algunes
fembres els volien només
per a d’elles.
El rou a les matinades,
força envejós, amb tisores
de gel, anava retallant-lo
de tant en tant.
I, varen ser, sobretot, les teves
enganyifes les qui van trencar
la nostra màgia,
els nostres embruixos.
Ja no hi som allà dalt,
tu mateix,
ens vas aniquilar als dos.
Encara hi puc sentir els
laments d’una dona
qui cavil·lava
erròniament,
què aquell mascle,
n’era un esperit resplendent.
I, també, en puc percebre
l’angoixa d’un homenet
que xiulava
com un ocellet,
sense cap tipus
de penediment...
El nostre fil violat,
tan sols, tu,
amb els teus actes,
els vas desenfilar.
Ara el podríem anomenar:
“ El Fil Endolat”
Adela Payá i Prats
☻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada