CLAUDIA VILLANUEVA RÍOS
( 1963 )
“ Feria De La Villa Mexico “
NO HI VAGIS
A LA FIRA SÍ...!
A la fira, un ninot
en fa abraçades pusil·lànimes
i, besades de paperassa;
en adonar-te,
la galta la tens enganxada
de calcomanies.
Qualsevol, en encertar
la diana amb l'arc,
inciten al monyicot a que balli
i, balli, sense parar,
afegint: <premi>
ara mateix en rebràs
una moneda de vint cèntims
i, deu fletxes de més.
El seu amo, li’n dóna corda
pel darrere, quan la seva veu
va minorant-s’hi per moments.
En una altra carpa, n’hi ha
un ventríloc, què en recita
poemes, ...En afegir a la seva
guardiola un euro, et declama
una estrofa de nou versets.
Sí t’agrada o no, a d’ell poc
li importa, el que sí vol, és
omplir la seva vidriola..
Ara, un home de carn i d’ossos,
al bell mig de la fireta,
disfressat de <no humà>,
als nens vol espaordir-los,
però els noiets d’ara
molt més savis,
li importa, el que sí vol, és
omplir la seva vidriola..
Ara, un home de carn i d’ossos,
al bell mig de la fireta,
disfressat de <no humà>,
als nens vol espaordir-los,
però els noiets d’ara
molt més savis,
Iquè els d’abans,
no li riuen les seves gràcies,
semblant-los una actuació
de ben patètica.
Una bruixota guarnida
amb vestimentes negres,
amb la seva vareta màgica
hi fa encanteris;
a tot aquell què s’hi apropa
i, li respon les seves
no li riuen les seves gràcies,
semblant-los una actuació
de ben patètica.
Una bruixota guarnida
amb vestimentes negres,
amb la seva vareta màgica
hi fa encanteris;
a tot aquell què s’hi apropa
i, li respon les seves
preguntes amb mentides,
de cop i volta,
els fa créixer
els fa créixer
les seves orelles
en nansa i, fins i tot,
uns quants, se’ls veu pels
cels fent giravolts
sense folgança.
No vagis a la fira sinó en tens
diners i, a més a més, n’hi ha
de mags i, de magues,
què et poden convertir durant
un temps en ocell volador.
L’últim dia, un il·lusionista,
a tothom qui el contemplava,
els hi va fer creure que n’eren
titelles i, no pas éssers humans,
aleshores, en una ziga-zaga,
tots van acabar parlotejant
el que mai no se n’hagueren
atrevit a dir..
L’espectacle hi va finalitzar
amb una baralla de cadires
trencant-s’hi.
No hi vagis a la fira sinó
en nansa i, fins i tot,
uns quants, se’ls veu pels
cels fent giravolts
sense folgança.
No vagis a la fira sinó en tens
diners i, a més a més, n’hi ha
de mags i, de magues,
què et poden convertir durant
un temps en ocell volador.
L’últim dia, un il·lusionista,
a tothom qui el contemplava,
els hi va fer creure que n’eren
titelles i, no pas éssers humans,
aleshores, en una ziga-zaga,
tots van acabar parlotejant
el que mai no se n’hagueren
atrevit a dir..
L’espectacle hi va finalitzar
amb una baralla de cadires
trencant-s’hi.
No hi vagis a la fira sinó
et veus en cos de sentir-te intimidat per qualsevol o qualsevulla;
roman a la teva casa i,
roman a la teva casa i,
no surtis del teu niu
de melicotó.
Ja saps què el teu balancí
et trobarà molt a faltar...!
Adela Payá i Prats
Ja saps què el teu balancí
et trobarà molt a faltar...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada