 |
|
BALLANT
FLAMENC
|
ESCLAFANT
REGALS....
No hi vas saber
defendre
tot allò, de ben
pur, què
del cel ens
regalaren
a mans plenes i,
creat
només per als
dos...
Tu parlaves de
dolces
bogeries...d’instants
fugaços, res a
veure
amb les
estimes...
Traces de
vainilla,
empraves, per
amagar-ne
l’ànsia
enfervorida
que t’arrossegava
pel terra, a dur
a terme
accions de
centpeus.
Les nostres
converses,
els nostres mots,
els poemes que
junts
hi vam escriure,
les nostres cavil·lacions,
les nostres
riallades,
el nostre ball,
tot ho trepitjares
i, mai
vas lluitar pel
que
només ens
corresponia
als dos, més bé,
hi vas
fer sorna de les
afliccions.
Amb un caramull
de potes,
peüngles, urpes
i, queixalades
tot ho
barrejares...!
tot ho
esmicolares...!
tot ho
espicassares...!
El bestiari va
quedar
ben al
descobert...!
Hi vas apagar el
ble dels
ciris, un rere
l’altre,
amb esbufecs
eòlics i,
t’hi vas capficar
amb ànsia
enfurismada
en tenyir-ho tot
d’escumalls
encalcinats.
Una vall
enllumenada
de sobte, hi va
lluir força
malenconiosa...!
Aquell petit
estel què hi
va caure tan
delicadament,
tan sols, per a
nosaltres,
( no hi calien de
més estreles )
el vas calcigar
amb afany
i, amb molt
d’enuig;
l’estalonares com
sí estiguessis
fent un ball
flamenc
amb jupetí de
volants i,
amb taulons punxeruts
a to de les
castanyoles...
Quantes
immundícies poden
de cop,
transmutar la bellesa
dels sentiments,
en un holocaust
de misèries,
sorgides de topada,
en llocs
inimaginables...
El més semblant
als desencisos
pogués ser-ne una
mena d’obaga
llagotera
volent-s’hi
fer passar pel
que n0 n’és...
Els qui arreceren
al centre
del seu tronc una
àmfora
en comptes d’un
cor,
només deleren per
omplir-la
amb el que
sigui....fins i tot,
com alguns diuen:
fan recol·lecció de falsos astres
i, les buidetats,
les rebleixin
amb instants de
demència
edulcorada...Res
a veure
amb les
volences...!
Adela Payá
i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada