SIGUIS QUI SIGUIS...

                 CERNUNNOS:
 
 ” el de los cuernos sagrados”

Simboliza el estrecho vinculo
entre los celtas y la naturaleza,
un ser mitad hombre y mitad bestia.
Suele ser representado rodeado  de animales salvajes




                                       

SIGUIS QUI SIGUIS...!



Hem d’agrair la nostra creació,
fins al punt de la més gran
humiliació...?

Sense enjudiciament, acceptant
les crueltats més grosses, només
pel fet d’haver-ne segut creats?


Hem d’agrair la nostra creació,
per tal d’aprendre el que 

hem vingut a saber....?


Encara no n’estic preparada
per a veure clar que n’hi hagi
d’ataüllar com a instructiu,
allò, que com a ser humà,
en un temps, em va destruir.


El que va en contra de la vida,
sigui el que sigui i, vingui d’on
vingui, per mi, n’és de ben
inacceptable i, per tant ho he
de jutjar, ho he de plantejar,
i, malgrat que no exigeixi el
perdó, mai no ho podré
contemplar com alguna
cosa lloable.


Puc ser la xicoteta i,
l’altre pot ser el gran,
però les barbàries vinguin
fins i, tot d’un déu imaginari,
mai no les podré comprendre,
tanmateix, no tingui el dret de
sentir-me ofesa i,
menys encara,
de perdonar a l’altre.


El que és injust, pel fet
de ser-ne instaurat per un déu,
no li exclou d’haver d’atemptar
contra el què n’és de just.


De vegades poden recrear-se’n
paranys per a fer-nos pensar,
o ben bé, per a fer-nos reaccionar...!


Aleshores, 

siguis déu, siguis humà,
siguis extraterrestre,
sí m’agredeixis
no m’agenollaré al teu davant,
em defendré i, si cal fins la mort.


Sí envaeixis la meva llibertat,
pots estar de ben segur,
què no ho permetré,
siguis qui siguis.


Tal vegada, el primer privilegi
nostre, per a gaudir de la vida,
sigui el fet de defendre-la,
i, no pas de deixar xafigar la nostra existència, per qualsevol enterbolit.


Cadascú n'és el seu propi guerrer,
amb el seu còdex particular,
que només a d'ell li correspon
defensar-lo..






Adela Payá i Prats