TRES CLAUS...

TRES CLAUS...!


Tres claus s’hi despengen
del meu cor:

La clau de les joies,
la de les tendreses,
i, la de l’amor.


La clau de les joies,
i, a més a més,
les més aprofundides,
mai no hi són mudes,
s’expandeixen 
per tot arreu,
volen propagar-s'hi
i, contagiar-ne a tothom.


Transmetre què n’és
 possible una vida
sense rancúnies 
ni tristeses,
encara que de vegades,
ens entossudim per
romandre ben
malenconiosos.


La clau de les
tendreses,
acaronen cors 
desconsolats,
deliren per fer-los 
entendre,
què l’única manera 
de canviar
aquest món 
emmusteït,
n’és mitjançant 
les dolceses i,
les sàvies 
actuacions.


Cap cosa, precisa
de les agressivitats
i, de les violències,
malgrat que alguns
deliren per 
ennegrir-ho tot.


La clau de l’amor,
tot vol enlluernar-ho
d’estels i, de flors,
de bellesa i, 
de guspires,
de llum i, de goig i,
no pas de tenebres
i, de foscúries...


Aquestes figures,
què de cop i volta,
hi pugin aparèixer,
sobtadament
a la nostra vida,
mostrant-nos 
el contrari
de les volences,
haurem d’agrair-li'n
la seva presència,
perquè, 
elles mateixes,
ens recorden
que precisament
no ens complau
conviure
al fons dels seus cors,
on amaguen cadenats
rovellats i, 
no pas clauers
que delicadament,
hi tinguin 
l’habilitat de
descloure raconets,
durant un llarg 
de temps florits,
per la perllongada 
rellentor...






Adela Payá i Prats
               ❣