EL TEMPS S’HA PARAT...!

 
                SALVADOR DALÍ
                ( 1904-1989 )
      " La Persistència de la                                        Memòria "




                                     

EL TEMPS
S’HA PARAT...!



Agafes el meu rostre
entre les teves mans
força acollidores;
els teus dits,
teclegen a sobre de
les meves galtes
de dàlies,
mentre dues llàgrimes
s’hi despengen
dels teus ulls,
com dues perles
esclatant de dintre
de les seves esclofolles,
fins arribar-hi
als meus llavis
entreoberts.

Jo ara, en sóc el nou
atuell dels
teus joiells,
les assaboreixo i,
en fer-ho ens fem
un munt de petons
estampant empremtes
de pètals envermellits.




Sense adonar-nos de res,
s’abracem amb una força
que sorgeix, de sobte,
de dintre dels nostres cossos.


Nosaltres què pensàvem
que tot n’era extingit i,
emmusteït,
i, ara mateix, els nostres cors
ens han incendiat de bell nou,
com focs d’artifici, relluint
enmig de la tenebrosa nit.


Ja has deixat de vessar
llàgrimes i, em murmures
què no te n’és possible
marxar del nostre costat.



Ens balandregem
amb esguards fúlgids,
ballem durant
una llarga estona
i, les nostres còrpores,
pel que sigui
no poden deslliurar-se’n
una de l’altra...


Hem renascut
a les tempestes,
a les discòrdies,
a les nostres diferències
i, hem decidit viure
tots dos plegats, 
el que ens quedi
de temps,
perquè no ignorem
que un dia qualsevol,
les nostres disparitats
posaran l’accent,
a les nostres vides,
i, aleshores, no en sabrem
quina cosa misteriosa
s’hi instal·larà
enmig dels dos.


Ens sorprèn el fet de no
entendre res i,
de sentir-ho tot...!


Les agulles del rellotge
han quedat paralitzades.
Fins a quan ?
Ho desconeixem...!







Adela Payá i Prats