 |
| EL YIN-YANG |
ÉSSERS OPOSATS....
Ella n’era un
aljub
d’emotivitats,
ell, un atuell de
bregues
en maceració...
Ella, li’n va
oferir el seu amor,
ell, li’l retornà
convertit
en gratacels d’injúries
i,
en muntanyes d’ultratges.
Rierols de pedretes
roges,
llacunes d’assutzenes
blaves,
oceans de lliris
blancs,
una muller llagrimeja
surant a sobre de
les aigües.
Eclosions d’incomprensions,
picarols fent balbuceigs
a l’ànima d’ella,
a la d’ell,
un reguitzell d’indiferències.
Emocions femenines,
reblides de nenúfars
sonrosats,
rebuigs masculins,
cercant
els tres peus al
gat...!
L’amor i el
desamor
emmirallant-s’hi,
a sobre
de les cornucòpies;
confrontant-se
un, al davant de
l’altre...
Esclats de
cristalls,
llances punxegudes
arrapant emocions
amorosides;
un forat immens ha
obert
ferides, al cor
de la Terra,
terratrèmols
continguts;
el Mag del cel,
hi sent una mica
d’enuig
pels mascles
tafaners.
Ella, s’endinsa
al fons
dels aiguamolls,
ell, n’és hoste
dels semidéus
verdosencs, a les grutes
fonedisses,
dels quals, n'és vassall,
relatant-los amb orgull,
les seves proeses
de semi
humà anihilador...
Rierols de pedretes
roges,
llacunes d’assutzenes
blaves,
oceans de lliris
blancs,
una muller llagrimeja
surant a sobre de
les aigües.
D’un núvol
misteriós,
un <ens> daurat,
tot ell de
cristall fulgurant,
davalla,
als bassiols s’endinsa
i,
en fer-ne
troballes
de la muller amarada,
amb ell, se l’enduu,
a mostrar-li’n
els misteris dels
estels
amagadissos...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada