 |
|
IMATGE:
www.pinterest.com
|
VAMPIR DEL
SEGLE
XXI...
No n’estava fet
de mel,
tampoc n’era
amarg,
simulava una
dolçor
a la qual no hi
pertanyia.
S’envoltava de
tot allò
que no posseïa, a
dretcient,
de ser-ne sabedor
que amb aquestes
qualitats
a tothom
embadaliria..
No n’estava fet
de mel,
però sí de gel i,
de gebre
i, per on
calcigava
qualsevulla cosa
deslluïa
de la seva
formosor;
amb les seves
mans
de bruixot, tot
ho
emmidonava
de blanca mort;
amb llambrots ben
oberts
s’hi cruspia de
les energies
de tots els seus
encalcinats...
Un vampir del
segle
vint-i-un, que
assolia
mantenir-se’n ben
viu,
arrencant del seu
proïsme
les seves
energies,
lladrunyades.
No n’estava fet
de mel,
però simulava
ser-ne
el qui
veritablement
no n’era i,
recobert d’urpes
i, d’ullals,
empíricament,
tot ho xuclava i,
espedaçava
sense cap
mirament,
per tal de
perllongar
la seva
existència...
Emprava l’amor
com excusa
per les seves
escomeses,
que molts regals
li n’havia
fet, a canvi, d’esbargir
als espais un
devessall
d’injúries.
N’era fet d’escates
i,
de teguments
endurits,
els seus ulls,
dos fanals
enrogits, a vora
de mar,
s’estiregassaven
fins
a aombrar-ho tot
de fosquedats
i, de penúries.
Un tirà força
subtil,
fent-s’hi passar
per benaurat.
El pitjor enemic,
que cap humà
no desitjaria
endevinar
al bell mig, del
seu viaró...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada