NIK HELBIG ( 1969 )
Singaporean
Impressionist Painter
UN DIUMENGE
ENGELABRIT...!
ENGELABRIT...!
Aquests dies de fred polar,
en som encerclats
per les serralades
emboirades i, nevisquejades,
i, nosaltres, que n’havíem
perdut el costum de passar
tanta gelor de seguit.
Avesats a una xafogor
contínua, se n’havíem
negligit de quina cosa
s’hi pot arribar a percebre
quan les temperatures
en són sota zero..
Em truques a la porta
i, em dius:
vols que t’hi faci companyia i,
que junts s’hi escalfem...?
Podem deixar els nostres
enraonaments,
per a quan en faci millor
oratge, i em fas treure
el meu somriure,
que s’hi resisteix prou,
per estiregassar-se a sobre
dels meus pòmuls juganers.
Els nostres cossos ben
glaçats,
amb pells corrugades,
tremolen de tant en tant,
s’arreceren a dintre
d’una taula braser.
en som encerclats
per les serralades
emboirades i, nevisquejades,
i, nosaltres, que n’havíem
perdut el costum de passar
tanta gelor de seguit.
Avesats a una xafogor
contínua, se n’havíem
negligit de quina cosa
s’hi pot arribar a percebre
quan les temperatures
en són sota zero..
Em truques a la porta
i, em dius:
vols que t’hi faci companyia i,
que junts s’hi escalfem...?
Podem deixar els nostres
enraonaments,
per a quan en faci millor
oratge, i em fas treure
el meu somriure,
que s’hi resisteix prou,
per estiregassar-se a sobre
dels meus pòmuls juganers.
Els nostres cossos ben
glaçats,
amb pells corrugades,
tremolen de tant en tant,
s’arreceren a dintre
d’una taula braser.
Tots dos ben arraulits,
cruixim les dents i,
mig ensopits,
mirem el film d’Avatar
que a tots dos,
ens hi trasllada
a uns altres paratges.
Aquest diumenge
cruixim les dents i,
mig ensopits,
mirem el film d’Avatar
que a tots dos,
ens hi trasllada
a uns altres paratges.
Aquest diumenge
tan singular,
després d’algunes
després d’algunes
controvèrsies,
qui ho hagués de dir,
que acabaríem
qui ho hagués de dir,
que acabaríem
de ben junts...!
Sembli ser,
Sembli ser,
que hui per hui,
hem decidit d’estar-nos
a frec dels dos,
sense entendre
hem decidit d’estar-nos
a frec dels dos,
sense entendre
els nostres
motius.
motius.
Una malenconia força
aclaparadora
aclaparadora
ens manté ben sotmesos
i, cap dels dos,
no apleguem a entendre,
quina cosa amagadissa
ens fa cascavellejar.
no apleguem a entendre,
quina cosa amagadissa
ens fa cascavellejar.
Et faig una besada i,
m’acomiado de tu,
em fas una abraçada
i, em dius que has de marxar.
No esmentem fins a quan,
perquè ningú dels dos
no sabem quan en tindrà lloc
el proper encontre,
m’acomiado de tu,
em fas una abraçada
i, em dius que has de marxar.
No esmentem fins a quan,
perquè ningú dels dos
no sabem quan en tindrà lloc
el proper encontre,
Tal vegada, Cronos,
en faci burleta de nosaltres,
i ell, ja sàpiga què tanmateix,
no n’hi haurà cap ni una
troballa;
vés a saber-ne quin regal
en faci burleta de nosaltres,
i ell, ja sàpiga què tanmateix,
no n’hi haurà cap ni una
troballa;
vés a saber-ne quin regal
ens té ben aguaitat
entre agulles
de rellotges sospirejant.
Adela Payá Prats
🌾
de rellotges sospirejant.
Adela Payá Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada