CONTRADICCIONS DEL COR...

EDVARD MUNCH ( 1863-1944 ) " Home i Dona "

                                          

CONTRADICCIONS

DEL COR...

Aclofat al meu davant

mig ploricó, suplicaves,

fent testimonis que no

es corresponien amb

els fets....No precisava

d’aquestes escenificacions.

Sí en tenies por pel que

vivies i, no et senties amb

forces per prosseguir-ho

tan sols ho havies de dir,

simplement ho havies

d’expressar amb paraules.

Potser el gat se t’ha menjat

la llengua...?

És cruel i, devastador jugar

amb els sentiments dels altres,

fer amb ells, petites boles

de paper corrugat i, llançar-les

per les escombraries...

Això només ho fa la gent

mesquina, que fins i tot,

són capaços de qualsevulla

cosa, per tal d’eixir-se’n

amb la seva...

No cal que t’agenolles

al meu davant, no sóc cap

estàtua ni deessa què en vulgui

rebre de lloances...

Volia el teu amor,

i, sinó me’l pots oferir, 

ja has de marxar 

tranquil·lament.

Les estimes són lliures,

res no en demanen,

però si us plau, no t’enredis

més i, agafa els teus fòtils,

la porta ja la tens oberta.

Cap rancúnia mai,

no hostatjaré a dintre meu,

sí, de tant en tant,

alguna llàgrima

hi vessaré per tu,

i, a l’Univers, li’n pregaré

per a que de tu hi faci

un ésser impecable i,

deixis d’una vegada d’emprar

màscares i, antifaços.

Adela Payá i Prats

              

EL MEU AMOR DE VERITAT...!

IMATGE: WWW.PINTEREST.COM
“ Quand il ne reste, que la tendresse “

                                             
                                   

                                       

EL MEU AMOR DE

VERITAT...!

Ningú, cap cosa no pot

oferir-ne,

sinó s’hi està disposat

a tallar amb tot allò

què ens produeix

infelicitat,

per molt que s’escrigui:

“tenim tantes coses

per donar-nos-en”

No se li’n pot pidolar

<amor>

a qui creiem estimar

si ja, un, hi va acompanyat

a la vida...

Em demanes permís

per a ser-hi la teva amant...?

No sento anhels per

aquesta certificació,

ni titulació, aspiro als cimalls

més alts i, més encimbellats

on el meu estimat i jo,

siguem dos i, no pas

un entramat de nusos.

El que prego n’és

tan planer com elevat,

tan dolç com amarg,

tan immens, què els ulls no

assoleixen esguardar-ho;

ni els braços ben estesos,

embolcallar-ho.

Cadascú que lloï

els seus sentiments

en tants tàlems com consideri.

Però, només en tinc afany

per estar-me’n amb el meu

amor de veritat;

tots dos plegats, ben enllaçats,

existim més enllà de qualsevol

confí universal.

A l’últim tram del camí

en totes les nostres

vides passades, periòdicament,

coincidim en un incís del temps,

el precís, per a dir-nos adéu

i, fins la següent existència.

Un amor de succedanis,

o de substitucions, no

em plau, com tampoc

aquells de translacions

i de mutacions.

Em sadolla tot allò

què és perllonga en el temps,

què és cristal·litza i, mai

no s’esvaeix.. Que deixi

constància...!

Delicadament,

sento enyorança

per aquelles estimes

que ressonin amb els dos i,

que no ens faci esclaus de

romandre enganxats

amb xàvegues d'enganys.

El que em fa refulgir fins

a titil·lar d’un sense fi d’espurnes

n’és el nostre amor de veritat...!

Adela Payá i Prats

       

PAREU JA, SI US PLAU...

ERNEST DESCALS ( 1956 )

“ La Dansa De La Mort ”

                                

PAREU JA,

SI US PLAU...

De cors constrenyits,

els qui a la vida tenyeixen

de sang i, de dolences,

de sofriments i, de trapelleries,

no trigaran gaire en fer-ne

de subsòl als estrats

de la nostra mare Terra...

Fins que alguns no aprenguin

a respectar cada raconada,

cada plec, cada alè de tot

allò que viu i, alena,

no acabaran mai de fer-ne

tomballons

d’un lloc a l’altre...

Qui no sent cap tipus

d’esgarrifança a dintre seu

en ferir-ne ànimes,

i, cossos;

qui res no els commou

per tot el dany ocasionat,

pot ser un jorn no molt

llunyà, seran arrabassats

en el centre justament

d’aquells fets i accions

què en el seu passat

hi varen dur a terme...

Sí almenys féssim el

millor que podem fer,

no seriem en aquest món

on tot llueix de barbàries

i, de moltes necetats,

on les guerres que gairebé

a ningú no els complau

acampen al seu antull.

Ja n’hi ha prou de bestieses.

Pareu, pareu,...!

Lleveu-vos aquests uniformes

guerrers, digueu no a les

lluites i, a les destrosses,

no carregueu aquestes

armes a sobre vostre.

Poseu-vos les túniques

de les harmonies,

es pot lluitar d’una altra

mena, sense crivellar-ne

vides humanes...

No més bassiols de sang,

ja haveu nodrit en excés

als vampirs de torn...

Pareu, si us plau,

pareu...!

Adela Payá i Prats

ENTRE AMIGUES, FLORS SILVESTRES, PONTS I RIEROLS…

            🌺☘🌾🌳🍂🌞🍂🌾🍁

     

                              

FIN DEL VIATGE
PER LES SERRALADES...

             

              

                                       

DELS SOMNIS...

AKREON

                                    

DELS

SOMNIS...

Dels somnis n’he tret 

rostres desconeguts,

què em parlaven d’unes

altres vides i, d’uns

personatges coincidents

amb els de la vida actual...

Destins canviants

com rellotges

avançats o endarrerits,

segons s’hi vulgui mirar;

lliçons a aprendre o jocs on

esbargir-se’n;

qui ho pot saber això...?

Com cada jorn,

en copes d’ignoràncies

es bevem a glops

els elixirs

que fan esborralls de totes

les nostres existències

viscudes.

Dels somnis n’he tret,

paisatges entenebrits,

on ombres ressortides

del fons del terregam

es convertien en els senyors

de la nit, .....i a quins no

cloïen les seves parpelles                 

a certes hores crítiques

de les matinades,

se’ls enduien al país

de les obagues.

Adela Payá i Prats