 |
| IL.LUSTRADORA: MARGARET W-TARRANT ( 1888-1959 ) |
AL CARRER ON
VISC...
La fada del meu
carrer
n’és de ben
menuda,
geperuda i, amb
uns ulls
de cristalls
glaucs;
al bell mig, de
conques
esfilagarsades
una ànima ben
vella
hi allotja.
N’hi ha dies que
no hi
és i, d’altres em
commou
la seva espera al
davant
de casa, tota
asseguda
a sobre d’un banc
de fusta.
En voler
apropar-me’n
a d’ella, abaixa
el seu cap,
no vol que ho
faci,
i, la deixo al
seu antull
com si res no
hagués succeït.
N’hi ha jorns que
s’avança,
m’aguaita i,
m’empaita;
encara no he
endevinat
quina cosa és la
que vol de mi.
El donyet del meu
carrer
n’és un home
xicotet,
amb ulleres ben
fosques;
munta el seu
taulell
a recer d’on
visc, en passar
sempre em mira
com dient-me, sí
compres
un cupó dels
cecs, ja saps
que la sort la
tindràs
de cara, què fas que mai no
et decideixis per
escollir-ne
un número?
I, aquell
<ens> tot esprimatxat
abillat de colors
estrafolaris,
que canta a soles enmig
dels carrerons,
sembli ser
un elf, amb les
seves orelles
ben punxerudes,
què arrossegant
el seu
gos, plàcidament,
et mira
i, et traspassa
amb el seu
esguard,.... Mai no s’hi
deté
en cap lloc i, quan el
vols
sotjar de nou ja ha desaparegut
per art d’encanteris....
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada