UN PASSEIG ACALORAT...

A L'ENTORN DE LA FONT 
DEL QUINZET A ALCOI



                               

UN PASSEIG
ACALORAT...!



Mentre, tu, tot assedegat
cercaves lliurement
l’ombra de la figuera,
jo m’hi vaig deixar dur
per les obagues
d’uns pollancres,
alhora,
que omplia la meva
cantimplora a la font
del Quinzet.

L’aigua rajava gotim
rere gotim,
fins que la vaig omplir
del tot.



La suor em regalimava
per tot arreu,
el Sol no es cansava
d’escalfar-me'n el cos i,
em deia que al meu pas
alentit, li’n restaven 

dues ales.


Ocellets, dueu-me 

a sobre vostre,
que avui ni anant a poc a poc
no sé, sí a casa hi arribaré...!


El fet d’alenar, fins i tot,
ja em costa,
aquest aire tan
rescalfat, no s’hi pot
ni respirar.


Els corets amb èlitres
de color envermellit,
em traslladen
a la meva llar i,
en obrir el ulls,
pètals de roses roges
voletejaven per l’impuls
de les ventades.


Mentre tu hi pensis
amb la poca tolerància
envers la frustració
dels fracassos,
jo ho feia, per sortir- me'n
vencedora de cadascuna
de les vegades
en que la vida
m’hi havia negat
la meva pròpia
existència.


Pensaments, ancorats
de passes,
rodolant pels paisatges
més ressecs i, força caldejats,
em feien sabedora de les
elucubracions de la
Mare Terra.







Adela Payá i Prats