TROBADA...!
Munta, munta
a aquell cim,
no tinguis por,
els núvols i, els ocells
t’acompanyen;
el Sol enllumena
els senderols.
Fes camí, hi arribaràs,
encén una foguera en ser-hi
i, escalfa’t de la gelor
de les teves mans.
Espera’l, ell, no trigarà
gaire en davallar des
dels cels.
Ja hi és...!
Llegiu-vos els últims versos
de tots dos plegats,
entre compassos de mots
llagrimosos;
els vostres silencis
dialogareu;
les vostres antigues nafres
dissoldreu
entre les ventades;
us explicareu tots els per què
arrecerats a la ment i, al cor;
plorareu cadascun dels dos,
les llàgrimes de l’altre;
us fareu un munt de besades
i, us direu novament adéu.
Tants comiats en vida
i, mort...!
Ell, s’enlairarà pels firmaments,
el seu destí ja fa un període
de temps que hi va concloure;
el teu, no te’l puc dir....!
Avui, ell, ha vingut a parlar
amb tu, de tot allò que us va
quedar per dir-vos.
No ploris...!
No més llàgrimes...!
Posa’t les xiruques i, abaixa
pels aiguavessants de la muntanya,
els aucells blancs, t’indicaran
amb senyals la teva tresquera
de tornada a casa.
Segueix escrivint a sobre de
pàgines verges el transcurs
dels teus jorns i, ja saps què
ell, hi està bé, ara només et
queda continuar pels corriols
de la teva estimada Terra.
Adela Payá i Prats
🌏
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada