 |
| PUNT DE CALÇA |
PUNTADES
DE CEL...
Tu, probablement,
el meu amic de
l’ànima,
d’unes altres
vides;
el meu guardià de
torn,
ara, hoste dels
eteris,
amb vestit
ennuvolat
cavalcador entre
dues
viles..
Sàpigues què t’he
tricotat
un jersei de
llana dolça,
d’aquesta que
anomenen
de perlé,
amb puntades del
dret
i, de
l’esquerre...
Quan vinguis per
mi
te’l regalaré,
el que no sé, és
si et sentiràs
ben acaronat,
o pel contrari, tot
arrapat.
N’hauràs de venir
a provar-te’l,
per sí de cas,
una altra textura
novella
requereix-hi,
i, no triguis massa
en
aparèixer,
ja el tens del tot
acabat;
recorda’t què hem
de fer-ne
un tomb pels
firmaments.
Sí la teva pell
roman
tan nívia com la
llet,
vol dir que a la
Terra
ja mai més, no aterraré,
hauràs
d’acompanyar-me’n
on em correspon.
Sí, llueixis de
rosèoles
ben envermellides,
aleshores,
n’hauré de
teixir-te’n
un altre suèter
amb fils
més assuaujats,
i, un temps
allargassat
me n’hauràs d’atorgar
fins que
aleshores
el pugui
ben bé finalitzar.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada