 |
| PAPALLONA ALBINA |
UN ASTRE SOL
INCENDIARI...
Uns núvols
safraners
ens envolten de
xafogors;
les calitges
matineres
ens abrasen
d’escalfor;
i, a passes
apressades
andaregem
senderols
de gespes i, de
polsim.
L’astre Sol,
avui,
tot sufocant ens
adverteix
de la seva bleïdor,
i, amb llengües
abrusadores
ens gepa la pell
suada,
què de rodanxes
tota
esclatada, ja hi
sembla
un planter de
gerdons.
De boques
arreplegades
als brucs de les
fonts,
s’esquitxem el
cos sencer
i, en avançar una
mica
pels viaranys ja
lluïm
d’escorces ben
resseques...
Malgrat tanta
calda i
ofegor, un
papallona
ben formosa,
d’ales
albines, entremig
dels
dos, ens ha
travessat
i, ja saps el que
diuen:
" Quan una voliaina
envellutada de
blancor
et frega, n’és
senyal
de molt bona
sort..."
Doncs avui la
Mare
Natura ens ha
beneït...a tots
dos plegats.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada