TAL QUAL, HI ÉS...!
La vida, la major part del temps
no n’és com me l‘imaginava,
i, acabes sentint-te com una peça del joc dels escacs
encara no dissenyada,
potser la dama d’acompanyament
de la reina, aquella que se’n sap
tots els secrets i, mal de caps
de la seva senyora.
És com sí des de la teva naixença ja estiguessis empentada a ser-hi
fora de joc;
com sí les teves prolongacions
no es poguessin acoblar amb
les de ningú;
tal vegada, has vingut a observar
el que majoritàriament
no t’ha complagut en cap moment.
A enfartir-te’n de sotjar tantes
malvestats, per tal de trobar-ne
solucions en unes altres estances.
Fins a quan haurà
de durar aquest espectacle,
què ja s’hi fa una mica intempestiu...!
És com repetir les mateixes jugades a cada corba del viarany i, pensant
que ja te les sabies de memòria,
te les tornen a posar pel davant
sense parar;
a dintre teu, et dius:
“ Altra volta el mateix”
Comprenc tan bé als vells
quan esmenten:
“ La vida ja s’hi fa massa feixuga,
a més a més, encara s’hi fa més,
quan acompleixis més anys”
No se’n sortim dels paranys i,
dels entrebancs, en comptes
d’augmentar la nostra força
vital, dia rere dia, la minvem.
Hauré de tornar-me’n als
indrets de la màgia i, de les
imaginacions, enllà, sí, que hi puc
encertar tot el que m’incomoda;
al món virtual, cada tomb,
n’és tot, més patètic, més nefast,
més incomprensible.
Aleshores, sí, què n’hauré
d'inventar-me una nova
forma de vida de ben diferent,
que hi pugui amb la força
del meu pensament,
donar-li’n configuració,
volum i, tissatge,
a aquest món depauperat.
Podré enclavar aquests
nous atributs a l’espai
de les suposades realitats,
amb la qual cosa,
ja s'hi produirà una mutació,
una variació, una modificació,
una inversió dels programes
preestablerts.
I, si tots hi fem el mateix,
podríem tot d’un plegat,
inaugurar canvis magistrals,
al voltant del nostre Planeta.?
Vull afermar amb tot el meu cor:
“La vida n'és tal i, com me
l’imaginava”
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada