UN CEL DE MANS....

 UN CEL DE MANS....!


Des del cel s’hi despengen
unes úrpies aombrades,
atuells de les almostes
rebudes a la Terra.


Dels seus palmells,
collarets de vaixells
cerquen rierols endolcits,
i, enllà, ja naveguen
pels corrents embravits;
s’arrapen a les sinuositats
dels meandres;
conflueixen tots alhora
a les canonades,
on les rieres escadusseres
d’aigües, ja anhelen
un llarg repòs.


Del dors, d’aquelles grapes,
copsades d’arbredes
emblavides,
s’hi enganxen a les
nuvolades nacrades,
on allà dalt, teixeixin
pluges de melassa,
que tot ho enllumenen
de gotims fluorescents.


Dos cops, el meu nom,
l'he sotjat, gravat als escrits
de les teves dues mans.
He desxifrat els teus
encriptats.



Dues campanades
ressonen als eteris
del foscam.
Dues ombres en junyir-se'no
han fet eclosions
de lluminàries.


Hi som vius,
lluernes de llum
a dintre de les obagues;
resurrecció de les volences
més encrostades,
al fons dels terris;
escapularis amb retalls
de les nostres estimes,
ara mateix, penjadisses
des dels firmaments.


Amb el palpís dels nostres
dits allargassats,
ens hem fet descobridors
de les veritats
i, a les subtileses cremem
entre guspires
pampalluguejant.


Arraulits entre les nostres
quatre mans,
per un breu instant,
ens acomiadem dels
dos, a gratcient,
que s’estimem de tot cor.
Hem après a posar-li’n
ales a les nostres
amorositats.


El nostre amor n’és fet
de trobades.i, de comiats,
de llàgrimes dolces
i, de somriures complaents.



En el passat, tu, ja ho vas
declarar:


“ Jo sempre t’estimaré “









Adela Payá i Prats
              👫