FANTASMES...

FANTASMES...!


Al comediant dels eteris,
fàmul dels falsos déus,
a tu, ...a tu,..t’escric.


No et cansis de presentar-me’n
a cada cop, aquest bestiari
de feres ben ferotges...?


No t’ha arribat ja l’hora de
que abandonis el teu esbarjo,
per a fer-ne esclatar el teu
riure....?


N’estic força esgotada, dels teus
personatges tan estrambòtics.  


Aquest últim, hi va ser terrible,
amb la seva pell força encrostada,
i, amb un cor de naftalina
que tot ho empudeïa amb les
seves males accions.


Vés-te’n del meu costat i, no
hi vinguis més, no m’agraden
els teus amics, tan enemics dels
humans, aparta’ls del meu costat i, marxa per sempre.


No aconseguiràs fer-me canviar
de parer, ja saps massa bé què els teus titelles de porcellana
tan canviants i, tan polimòrfics
no em plauen gens ni mica.


I, lleva’t aquesta idea teva de
tornar a casa meva, ja saps
que no ets ben rebut, així que
ja no vull les teves actuacions
teatrals.



Ni que et posis disfresses
d’invisibilitats, ni que m’apaguis
el televisor i, menys encara
la meva llumeta de la tauleta
de nit, no vull aquests,
els teus jocs,
però sobretot has d’endur-te’n
tots els teus monyicots;
en fan molta por i, no m’abelleix
albirar-los de nou.


La balconada n’és oberta, ja pots
sortir o potser prefereixes
fer-ho travessant les murades...?



Doncs adéu i, que hi sigui per
sempre...!






Adela Payá i Prats
             🤡