MUNTE’M UN ESGLAÓ
MÉS AMUNT..!
No n’hi ha sentit a dintre
dels sense sentits.
Com no n’hi ha ordre
en el mateix caos, o sí.
O potser tot obeeix a una
confusió preestablerta
què ens duu pels trajectes
arranjats de la sapiència...?
Conjunt buit, ....el buit elevat
a l’infinit, creant forats negres
per on poder traslladar-nos-en
a unes altres dimensions.
<Estat de les transformacions>
Càntics d’erugues
raspallant ous de sedalines;
fiblons al voltant del meu cos
imitant pells d’eriçons;
un cos ja força abaltit;
terratrèmols
a sobre de les meves pellofes;
un recés, el necessari
per a poder prendre'n una
mica d’alè.
Escenaris calcaris, on la jungla
humana vol exhibir-se’n
per a demostrar-ne a tothom
que existeix;
doncs, ja hi som,
sense necessitat
d’arribar-hi a cap recapitulació.
Crisàlides en estat intermedi,
on ales emergeixen al nostre
darrere, per a emprendre vols
encoratjats en aquells els nostres viarons concèntrics, excèntrics, el·líptics.
A cada revolta, èlitres més
allargassats i, força eixamplats
fins a desfer-nos
ràpidament com aspes de
molins, a grans velocitats,
en els plans de les invisibilitats.
Hem transcendit, ja hi som
en un altre indret,.
Hem pujat un esglaó de més...!
Adela Payá i Prats
🦋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada