 |
| RAUL TAMARIT MARTÍNEZ " Passeig sota la neu " |
SOTA LA NEU…
Arrupida de fred
et cerco per a
que m’escalfis,
vull fer-ne
cabdells de dits
amb les nostres
mans,
emparrades de
braços
fullejant,
i, arraïmades de cames,
degotejant fruits
de toronjil.
No triguis gaire,
què
al mig del carrer
hivernal,
sento amb més
intensitat
la teva absència...i
aqueix
caliu, què de tu
s’hi desprèn...
I, transcorren
les hores
cada vegada més
glaçades,
en agulles de
cloquer
fan passes
engelabrides
i, les campanes
repiquen,
somortes
d’aiguaneu.
Al bell mig de la
plaça
sostinc un
paraigües
cada volta més
feixuc,
el seu color roig
ja força
empal·lidit,
m’anuncia
que la neu
s’ensenyora
en cadascun dels
indrets.
A casa regresso
tan blanca
com els cignes,
sense el teu alè
i, la teva tebior,
veient com la
nevisquejada
tot ho esblanqueeix…
En sonar el
telèfon la teva
veu tremola com
mai
no l’havia
sentida i, al rerafons,
una càlida veu de muller
remitjava.
Ja mai més s’hi
vam sotjar;
els flocs
perlats,
te n’havien
delatat.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada