FESTES I MOIXAINES...

                        CÀNEM

                        

FESTES I MOIXAINES...!




Em pregunto com han de ser
les carícies de cànem i,
no pas de sedalines.


Les imagino rabiüdes, amb
un tacte asprívol a la pell,
com volent-ne deixar empremtes
de gerdons envermellits.


Potser, fins i tot, hi siguin
excitants amb eixe toc
d’incerteses, que em dugui
a un estremiment del meu
cos, més enllà del que imaginava.


M’enlluentaràs la meva 
còrpora amb l'oli d’aquesta 
planta o amb la fricció de les seves fulles..?


Ja t’ho has pensat....?


Amb mans fregadisses
de cotna endolcida,
n’és evident què
els clamoreigs als vents
en faran bellugadisses
de qualsevulla andròmina.


Amb els teus escrits porucs
d’un t’estimo, potser anheli
ser acaronada per les teves
mans oleaginoses i, dibuixar-te
un coret a sobre d’una murada
en un atzucac sense sortida.


A les palpentes,
de mans ancorant-se
a les nostres pellofes,
ditades de fulles afuades,
ballaran la dansa
dels desitjos acallats,
i, al entreobrint-s’hi els 
nostres llavis, 
rescatarem aquells
petons albats,
per tal d'insuflar-los
de més i, més vida.


M’enlluentaràs la meva
còrpora amb l'oli d’aquesta
planta o amb la fricció
de les seves fulles...?


Ja t’ho has rumiat...?


Mentre t’ho pensis em baixaré
delicadament
la cremallera del meu vestit,
sargit de tel i, de glassa
transparent.






Adela Payá i Prats