DISSABTE
DE JAZZ...
( 10-06-2017 )
Dissabte de jazz,
de música què et sadolla
les oïdes,
de veus greus i,
agudes,
d’amistats i, de
cerveses.
Converses a mitja
veu
entre cruixits de
papes
i, crepitats de
cacaus,
d’olives farcides
d’anxoves
i, de tapes amb
condiments,
omplint-nos les
boques,
entre descansos
de paraules
acallades.
Repiqueteigs de
cadires
què segueixen els
compassos
dels músics i, un
amic que en
feia molt de
temps que no
el veia, t’abraça
amb molta
estima,...
Coneguts del
temps de l’escola,
que no s’hi
trobàvem des de feia
llustres, ....Saluts
i més
saluts,...... Fa
molta xafogor
i, cerquem un
lloc refredat;
a l’intermedi,
sortim a fora
per a prendre la
fresca.
Quants records
solitaris,
quanta vida ja
viscuda,
arrecerada als
angles de
la teva ànima;
quantes coses per
dir-li
a tothom i,
expressar-les
públicament;
quants silencis
clavillats
a les teves
cordes vocals.
Deler per ser-hi
tu mateixa
i, no el què els
altres volen
que tu hi
siguis...!
Escridassaré ben
fort;
ballaré com una zíngara;
m’atiparé de
gintònics
només avui, fins
a oblidar-me’n
de tantes
incerteses.
Rodolaré,
rodolaré com ho
fan els dervixos
giròvags;
en caure al
terra, hi faré
un clot al sòl, a
la recerca
de les meves
arrels i,
m’estiregassaré al
dessota
del meu arbre
protector,
parlaré amb ell i,
tota la nit
ben amarats,
sotjarem
els zenitals
obscurits.
Dissabte de jazz,
se m’ha
trencat el cor
una mica,
les melodies em
trasbalsen,
m’anellen als
vuits
infinitesimals;....Estimat
anouer, company
de la
meva infantesa,
voletegem envers
l’eteri...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada