POSAR EN ÒRBITA…

JOAN MIRÓ I FERRÀ ( 1893-1983 ) " Ulls "

                                  

POSAR EN ÒRBITA…

Mirades esquives,

d’eixes que mai no volen

incidir amb les teves,

les quals, es detenen

en qualsevol lloc i,

s’hi conjuren amb les

arestes de les llambordes,

i, per molt que t’esforcis

per trobar-les, mai no

assoleixis endevinar-les..

I, mires els seus llavis, que

s’obrin i, es tanquin,

com també ho fan els seus ulls,

perduts en els abismes,

dissolts entre les airines,

nàufrags de les teves llàgrimes

que encara no s’atreveixen

a vessar-se’n,

i, en un instant, a sobre

de les aigües dolces del rierol

enllà, els has vist reflectits.

T’arrisques en un instant

fugaç, a besar-li’n 

els seus musells amb tota 

la teva ànima,

i, és aleshores, quan ell,

ja no vol apartar de tu, les

seves pupil·les eixamplades.

Ara ja hi sou tots dos plegats

navegant amb petonejades

irisades a dintre de les

vostres grutes orbitàries.

Rodoleu en òrbites el·líptiques

un a recer de l’altre,

i, un Sol de tarongines, us

enllumena de tant en tant,

bocabadat, per l'esclafit 

dels vostres anells confluint

tots alhora...

Adela Payá i Prats